RECORREGUT

Ja s’ha comentat amb anterioritat el simbolisme del punt de sortida i d’arribada, però és necessari un nexe per unir la Toscana i Catalunya. Nodrir de sentit el recorregut per fer-lo motivador des de la vessant esportiva, enriquidor des de la vessant sentimental i revaloritzar-lo per la part més solidària.

Via Francígena

La Via Francígena és un antic camí medieval que des de Canterbury conduïa fins a la tomba de Sant Pere a Roma, després de completar un llarg pelegrinatge per Anglaterra, França, Suïssa i entrant a Itàlia pel coll del Gran Sant Bernat.

L’origen de la Via es coneix d’ençà que l’arquebisbe de Canterbury recorregués el camí fins a Roma en setanta-nou etapes per rebre el pal·li Episcopal de mans del Papa Joan XV.

Actualment tot i no tenir la repercussió i el trànsit del Camino de Santiago, és un recorregut que mou milers de peregrins que, emulant els antics viatgers, arriben a Roma seguint aquest camí, sigui a peu o en bicicleta.

Tracks del 21 capgira el recorregut de la Via Francígena i l’utilitza a la inversa per travessar Itàlia buscant la frontera amb França. És a partir a la segona etapa, arribant a Lucca, quan Tracks del 21 va seguint amb exactitud la traça del camí medieval i no l’abandona fins ben entrat a la regió del Piemont.

Durant les primeres etapes doncs, el recorregut es mou per la Toscana fins a travessar els Apenins pel Passo de la Cisa (1041 m) i entrant així a la regió d’Emilia-Romagna.

Fidels a les marques de la Via Francígena, el recorregut va deixant enrere ciutats d’aquesta regió com Berceto o Piacenza per després entrar a la Llombardia per anar a trobar el pas del riu Po i la ciutat de Pavia.

Entrant a la regió del Piemont a Vercelli, Tracks del 21 abandona la Via Francígena per dirigir-se a la ciutat de Torí, i des d’allí creuar els Alps Italians per anar a trobar el següent camí de pelegrinatge: La Via Domitia.

Via Augusta

La Via Augusta era el camí romà més llarg de l’antiga Hispània amb una longitud aproximada de 1.500 quilòmetres, creuava la península Ibèrica des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani.

El traçat actual d’aquesta via utilitzada per senderistes i ciclistes s’ha vist forçosament modificat per tal d’evitar les carreteres i l’asfalt. Intenta, però, seguir el més fidelment possible la ruta original, intentant conservar els senders, pistes i camins originaris, utilitzats per l’Antiga Roma per desplaçar-se entre les ciutats de l’imperi.

A Catalunya, l’antic camí romà està senyalitzat des del Coll de Panissans. Tracks del 21 s’uneix a la Via Augusta durant les tres últimes etapes, seguint els senyals grocs i blaus de la via, que conduiran fins al final del repte per un recorregut molt favorable i sense massa dificultats.

Figueres, Girona, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Hostalric o Sant Celoni són alguns dels pobles i ciutats per on transcorre el recorregut abans d’abandonar la traça del camí romà a l’alçada de Mollet del Vallés per dirigir-se a l’últim i més sentit homenatge al Dani amb l’arribada a la Porta 21 de l’estadi Cornellà-el Prat, punt de reunió de tots els pericos i final de Tracks del 21

Via Domitia

La Via Domitia va ser un antic camí romà que enllaçava Itàlia i Hispània. Anteriorment anomenada Via Heraclea, va ser utilitzada per Anníbal el 218 aC juntament amb els seus cinquanta mil soldats i trenta- set elefants, cap a la conquesta d’Itàlia.

La Via Domicia -en català- tenia el seu punt quilomètric zero al Pertús on s’unia amb la Via Augusta i finalitzava al Col du Montgenèvre als Alps francesos.

Actualment l’antiga via romana correspon al GR-653D de Briançon a Arles amb un total de 426 quilòmetres, senyalitzat amb les clàssiques marques vermelles i blanques. Per la morfologia del terreny és un recorregut enfocat clarament a senderistes.

Des del Monestir de Saint Gilles du Gard, als voltants d’Arles, la Via Domitia es transforma en el camí Català de Sant Jaume que travessa el Rosselló per entrar a Catalunya pel Pertús, direcció a Montserrat.

Com a la Via Francígena, Tracks del 21 inverteix el sentit del recorregut i connecta amb la Via Domitia a Briançon, entrant a França havent deixat enrere el Col de Sestrieres (2035 m) i el Col du Montgenèvre (1854 m) tot això, en el transcurs de la novena etapa.

Per les característiques de la ruta, resulta difícil seguir amb exactitud el traçat de l’antiga calçada romana, principalment perquè part de la Via correspon actualment a l’autopista A9. Per contra, els llocs on es conserva el recorregut original, els camins són escarpats i poc ciclables.

És per això que Tracks del 21 es reinventa agafant rutes alternatives pels llocs on és difícil circular amb bicicleta de muntanya, mantenint, això sí, l’essència de l’antiga ruta, sense deixar de transitar pels principals pobles i ciutats que unien la Via Domitia: Embrun, Gap, Sisteron, Saint Remy o Apt a la regió de la Provença-Alps-Costa Blava, Besiers, Narbona o Perpinyà al Llenguadoc-Rosselló.

No és fins a la divuitena etapa quan el camí s’endinsa pel Coll de Panissans (568 m) i desemboca al Pertús, final de la Via Domitia i principi de l’últim camí històric de la ruta: la Via Augusta.

Resum i curiositats

    • 21 etapes amb 21 dies. Gairebé 1.800 quilòmetres per pedalar i més de 21.000 metres de desnivell acumulat amb una mitjana diària de 85 quilòmetres i 1.000 metres de desnivell positiu.
    • Etapa més llarga. La setzena etapa de Sant Gilles du Gard a Besiers amb 131 quilòmetres. Etapa llarga però molt senzilla i sense cap mena de dificultat a través del canal del Roine a Seté.
    • Etapa més curta. La dinovena etapa de Figueres a Girona amb només 49 quilòmetres però després d’haver afrontat maratonianes etapes occitanes.
    • Etapa amb més desnivell. Novena etapa de Susa a Briançon amb més de 3.300 metres de desnivell positiu acumulat i amb els tres gegants: Colle delle Finestre (2176 m), Colle dell’ Assietta (2472 m) sostre de Tracks del 21 i Sestrieres (2035 m).
    • Port de muntanya més mític. Col d’Izoard (2360 m) coll habitual del Tour de França amb 20 km i amb un pendent mitjà del 5,7% per el vessant de Briançon.
    • L’etapa amb més història. Sisena etapa de Pavia a Vercelli. Pavia, la ciutat de les 100 torres i de la Certosa, monestir cartoixà fundat el 1396, amb la universitat (1361) i el seu pont cobert del segle XIV. Vercelli, amb la basílica de Sant Andrea que barreja els estils llombard, gòtic i romànic a més de l’abadia cistercenca i la Catedral dedicada a Sant Eusebi (1572) que conté el famós llibre de Vercelli.
    • L’etapa Dani Jarque i la més perica. L’última, Ciutat Esportiva Dani Jarque a Sant Adrià, Montjuïc on el Dani va debutar a la Lliga el 2002. Sant Feliu de Llobregat, ciutat que el va veure créixer. La COOPE, el club que sempre portà al cor i la Porta 21 de l’Estadi del RCDE Stadium.